PARTITURA
TEXT
Per a Sant Antoni grans balles hi ha;
Per a Sant Maurici tot el poble hi va.
Tralarala, tralarala, tralalarala.
Tralarala, tralarala, tralalarala.
N'hi van tres donzelles, són de l'Empordà.
L'una diu a l'altra: -I a tu qui et traurà ?
Tralarala...
Anem, donzelletes, anem a ballar,
Que l'Hereu Riera ens hi farà entrar.
La primera dansa la'n treu a ballar,
La segona dansa la nova arribà.
A fe, Hereu Riera, bé pots ben dansar
que la teva aimada a la mort n'està.
Perdonin senyores que me n’haig d’anar,
que la meva aimada a la mort n’està.
-Déu vos guard, Maria, Maria com va?
-Per a mi, Riera, molt malament va.
Se’n gira d’esquena, a l’església se’n va,
davant d’un sant Cristo se’n va agenollar.
Davant d'un Sant Cristo se'n va agenollar:
-Torneu-me l'aimada que a la mort n'està.
-Senyor que m’ajudi, si em vol ajudar,
Que em torni l’aimada que a la mort n’està.
Al cap dels nou dies Maria es llevà;
A les set setmanes es varen casar.
OBSERVACIONS
La cançó va unida a una llegenda originada,
segons s’explica, a la localitat de Caldes de Malavella, a la comarca de La
Selva.
A la població de Caldes de
Malavella se celebra, des de fa molts segles, una festa dedicada a Sant
Maurici. Aquesta diada se celebra a l’ermita de Sant Maurici que està situada a
pocs quilòmetres de la localitat, el 22 de setembre.
Segons explica la llegenda, l’Hereu Riera,
fill d’una de les famílies rurals més riques de l’Empordà, situada a la
població de Llançà (Alt Empordà), anà a les festes de Sant Maurici de
Caldes de Malavella. Mentre dansava amb dues donzelles que l’havien acompanyat
des de Llançà, va rebre la notícia que la seva promesa, na Cecília, patia una
greu malaltia. Ell abandonà la festa i marxà de nou cap a Llançà per
visitar-la. Arribat a la seva cambra resà davant la imatge del Sant Crist que
allà hi havia. Diu la llegenda que Déu l’escoltà i curà la noia. L’Hereu Riera,
emocionat i agraït, despenjà la imatge del Sant Crist i féu, damunt la creu,
una gran dansa d’alegria.
COM ES DANSA
Es disposen dos bastons al terra, en forma de
creu.
La parella se
situa un en front de l’altra. Els 8 primers compassos els ballen començant el
peu dret cap l’esquerra i el peu esquerra cap la dreta.
Al compàs 9 la parella s’agafa de mans (dreta
de l’home amb esquerra de la dona i esquerra de l’home amb dreta de la dona)
Aquest segon motiu melòdic serveix per a saltar la creu, sense trepitjar-la.
Els peus drets del ballador i balladora han de saltar sobre l’angle superior que
forma la creu. S’entén per tant, que els compassos 9, 11 i 13 van de dreta a
esquerra i els compassos 10, 12 i 14 van d’esquerra a dreta. Els compassos 15 i
16 serveixen per canviar de lloc tot fent un rístol l’home a la seva balladora.
El ball acaba quan han donat la volta a la
creu i resten de nou al lloc on han començat”.
MODELS INTERPRETATIUS
SOPRANOS (Víctor)
CONTRALTOS (Víctor)
HOMES (Víctor
Altres interpretacions
-
Coral Sant Jordi
-
Coral Xiribec
Sobre el mateix tema i amb diferent música:
-
Romanç de Na Cecília. (A Menorca)
