PARTITURA
TEXT
LA ROSA DE L'ADÉU
La llarga nit
de l’hivern
s’ha encès
quan de sotamà
el roser ha
fet una rosa
més vermella
que la sang.
Darrer sospir
de l’estiu.
Penyora de la
bonança.
Ocell que ha
caigut del niu.
Festeja amb un
raig de sol
arrecerada a
un xiprer;
Fas tard o
véns massa d’hora,
meravellós
malentès?
Nascuda contra
corrent
desafiant les
gelades
i plantant-li
cara al vent.
Com una flor
de paper
no escoltaràs
el zum-zum
de les abelles
xuclant-te
ni escamparàs
cap perfum.
Mai no et
regalarà el sol
la son de les
migdiades
ni els
capvespres de juliol.
Però abans no
t’escanyin
les impacients
mans de l’hivern
la tarda et
mira i s’alegra,
es detura i es
sorprèn
amb una petita
i breu
-talment la
flor dels teus llavis-
rosa roja de
l’adéu-
OBSERVACIONS
ÀUDIO/VÍDEO
Model d'interpretació:
Altres interpretacions:
- J.M. Serrat
-