PARTITURA
TEXT
La vela és un mocador,
l’adéu un vol de gavina,
el cel allà a l’horitzó
nacrat com una petxina.
El vent es torna cançó,
la mar una aigua marina.
Grumet, dalt del pal major,
el cel i la mar esbrina.
El sol flameja el seu rom
amb sucre i canyella fina,
fa dolça la salabror
i daura amb pols la calina.
Sirena, a Cala Montgó,
amb pinta d’or es pentina.
Grumet...
Mossega un tall de meló
i riu la lluna argentina,
i escampa que déu n’hi do,
pinyols de llum ambarina.
Belluga el cos un seitó,
pres en una teranyina.
Grumet...
La mà governa el timó,
però el cor, ai làs! qui el
domina?
No sap si virar en rodó
quan la sirena diu: “Vine...”
No escoltis tan bella cançó,
llur cant els cors emmetzina.
Grumet, dalt del pal major,
el cel i la mar esbrina.
Grumet no t’escoltis la cançó
i salva la barretina.
OBSERVACIONS
ÀUDIO/VÍDEO
Model per a SOPRANOS
Model per a CONTRALTS (Víctor)
Model per a TENORS (Víctor)
Model per a BAIXOS
Altres interpretacions:
-