PARTITURA
TEXT
No sé perquè em meravella
ni sé perquè m’ha entristit,
aquesta rondalla vella
que en mon record ha sorgit.
Fa un aire fresc i fosqueja
i llisca el Rin mansament
la roca m’apar que és encesa
pels raigs del sol ponent.
S’asseu la formosa nina
al cim de l’espadat,
llueix sos joiells i es
pentina
son llarg cabell daurat;
amb pinta d’or el pentina
i canta una cançó.
Molt bella n’és la melodia,
però té un poder torbador.
Al pobre barquer en sa barca
commou dolor tan crudel,
no veu que l’escull s’atansa,
segueix mirant cap al cel.
Les ones prest engoleixen
al mariner i el seu bot,
i Lorelei amb ses queixes,
la culpa té de tot.
OBSERVACIONS
ÀUDIO/VÍDEO
Model per a SOPRANOS (Víctor)
Model per a CONTRALTS (Víctor)
Model per a TENORS
Model per a BAIXOS
Altres interpretacions
- Richard Tauber
- https://youtu.be/p0e6zSPVQNk?list=PLum5W2XmDfS-inFCMmxyo-tpZYDPuITSz
-